CA ELS AMOS.
El diccionari Alcover Moll de català, valencià. balear defineix d´aquesta manera la paraula AMO:
2. Home que cultiva una possessió rústica, de la qual paga renda al propietari (Mall., Men.); cast. colono. L'amo i sa madona de So'n Rossinyol ja l'han demanada, Alcover Cont. 22. «Si és senyor, que duga guants; | i si és amo, mocador; | i si és fill de conrador, | que tenga calls per ses mans» (cançó pop., Mall.). a) L'amo s'usa com a títol personal, anteposat al nom d'un home que tenga o haja tenguda qualque possessió d'altri arrendada (Mall., Men.).
Avui he tingut el privilegi de fotografiar una part d´allà on viuen els amos d´una possessió de Valldemossa.
Al meu entendre, les possessions poden ser molt maques, sumptuoses i tot, però és allà on viuen els amos on es respira vida. I aquesta vida és la que us vull atracar avui aquí. El meu agraïment a en Llorenç, na Maria i en Tià per deixar-me entrar en la seva intimitat.
El diccionario Alcover Moll de catalán, valenciano y balear define así la palabra AMO:
Hombre que cultiva una posesión rústica de la cual paga una renta al propietario. En castellano colono.
Hoy he tenido el privilegio de fotografiar una parte que habitan los "amos" de una posesión de Valldemossa.
Bajo mi punto de vista, las posesiones pueden ser muy bonitas, suntuosas incluso, pero es donde viven los "amos" donde se respira vida. Y es esta vida la que os quiero acercar hoy aquí. Mi agradecimiento a Llorenç, María i Tià por dejarme entrar en su intimidad.
Hola Ferran,
ResponderEliminarAquestes imatges m’han recordat, amb tota fidelitat, la vida que es feia als masos, concretament, de Tarragona.
L’amo, els masovers, configuraven una família que estava marcada per la feina del camp.
Com sempre el teu objectiu es un trasllat de la realitat.
Una abraçada, Bru Durán.
Se respira hogar, y casi llega el aroma de esos estupendos macarrones!
ResponderEliminarMuy bonitos detalles. ¿Pero tú no estabas en Cabo Verde...?
Lola
Mmmmm se huele, se toca, se siente... Felicidades amigo!
ResponderEliminarAle
Hola ferran, me he acordado de la casa de mis abuelos, madre mia que bonitas son, un abrazo!!!
ResponderEliminarPreciosas imágenes, donde se respira vida!!!
ResponderEliminarEs meus padrins sempre varen ser amos de possessió i anant a ca seva en vaig poder coneixer un parell, Ses Veles, Son Pons de la Terra ( ses dues a sa carretera de Valldemossa) i Son Pons dels Ullastres a sa carretera de Sóller, totes a dins Son Sardina. Tenc molts bons records i aquest foc, encés sempre, a dins sa cuina on hi passavem moltes vetllades xerrant, i contant coses. M’has fet reviure una molt bona infancia.
ResponderEliminarUna abraçada.
Teresa
Siempre nos ofreces testimonios de vida, ya sean actuales o trasladandonos a otros tiempos. Un abrazo
ResponderEliminarMuy lindas !
ResponderEliminarMe digo cuàntas alegrias y dolores " de una familia " respira esa casa ......Ah, si los muros hablaràn !
Todo muy intimo y sentido .
Un beso
Calina
Ferran,
ResponderEliminarem beneficio sovint del teu bloc, admirant la teva capacitat sintètica i estètica per difondre els teus missatges. És per aquest motiu que vull compartir la meva reacció feminista davant el títol Ca els amos.
Recentment he treballat en un projecte sobre el protagonisme de les MADONES de possessió mallorquines. Les teves fotografies reflecteixen l’interior d’un dels més importants elements de les possessions: SES CASES. I en el meu treball es destacava SES CASES com el centre neuràlgic de la possessió, on la gestora principal era SA MADONA. D’aquí la dita popular “la madona du el maneig”. Tota aquesta codolada per comentar-te perquè canviaria el títol de la teva seqüència fotogràfica i li diria LA SEU DE LA MADONA. Ca els amos és ajustadíssim al contingut que s’exposa, però ja saps, no puc evitar mantenir-me en la reivindicació constant de gènere en el llenguatge, i he volgut compartir amb tu la meva reacció.
Una bessada.
caterina garcies sabater